LA REGINA (zona del Pantà d'Oliana (Lleida))
amb 4 amics del Pedra. Molt xula i ferma.
Bastant difícil, d'entre altres coses pels 3 trams (amb vies d'escapatòria) que sumats la fan realment llarga (parlem d'unes 4 hores de pujada (i 1,5 h. de retorn)).
Aproximació bastant curteta. .
Molt vertical i amb alguns extraplomats.
Molt ben equipada.
A la tornada, parada a berenar de forquilla.
Val la pena repetir-la moltes vegades.
TIVISSA (Tarragona)
2 ferrates. Una de senzilla, amb 4 amigues, remuntant un barranc, dificultat baixa. Ull : equipament rònec i escàs.
La vàrem repetir fa poc amb 2 amics diferents, però està fatal, atenció, alguns graons se surten de la roca !!
L'altra, amb 3 amics, més tècnica i quelcom més difícil, però molt curta.
Nomès per a repetir-les en el cas d'estar a la zona i tenir moltes ganes de vies ferrates.
OLMO-SOLER PERTUSA (zona d'Ager (Lleida))
amb 4 amics. Molt senzilla, cap pas complicat i curteta.
Acaba a l'ermita de la Pertusa (normalment tancada).
Bones vistes al pantà de Camarasa (sobre tot si està ple).
Nomès per a repetir-les en el cas d'estar a la zona i no tenir res més interessant a fer.
Hem de fer l'altra de la zona (Olmo-Urquiza), que diuen que és un mica (no gaire) més xula i tècnica.
LES BAUMES CORCADES (a Centelles (Barcelona))
amb molts amics del Pedra.
Ull !! ferrata realment difícil (si es trien les variants menys fàcils).
2 ferrates. Una de senzilla, amb 4 amigues, remuntant un barranc, dificultat baixa. Ull : equipament rònec i escàs.
La vàrem repetir fa poc amb 2 amics diferents, però està fatal, atenció, alguns graons se surten de la roca !!
L'altra, amb 3 amics, més tècnica i quelcom més difícil, però molt curta.
Nomès per a repetir-les en el cas d'estar a la zona i tenir moltes ganes de vies ferrates.
OLMO-SOLER PERTUSA (zona d'Ager (Lleida))
amb 4 amics. Molt senzilla, cap pas complicat i curteta.
Acaba a l'ermita de la Pertusa (normalment tancada).
Bones vistes al pantà de Camarasa (sobre tot si està ple).
Nomès per a repetir-les en el cas d'estar a la zona i no tenir res més interessant a fer.
Hem de fer l'altra de la zona (Olmo-Urquiza), que diuen que és un mica (no gaire) més xula i tècnica.
LES BAUMES CORCADES (a Centelles (Barcelona))
amb molts amics del Pedra.
Ull !! ferrata realment difícil (si es trien les variants menys fàcils).
Pont tibetà molt llarg i difícil (d'uns 60 m) que no vaig passar (tinc clavada l'espineta).
(Hi ha variant per sota).
Alguns extraplomats, un de molt pronunciat i tècnic als 2 terços del recorregut.
Es pot triar en diversos llocs la variant més fàcil o més difícil.
El principal al.licient, la proximitat a Barcelona.
La recordo amb massa gentada, semblaven Les Rambles.
Si es pot triar, màxim 4-5 persones.
MOLÈSON (a la Gruyère (Suïssa))
amb un bon amic, l'Oriol. Molt tècnica i molt aèria, però súper ben equipada.
Aproximació : tren funicular (6 euros) i caminar 30 minuts.
Aixó ja fa de filtre, i no hi trobes ningú.
Està tan ben equipada que es converteix en assequible per a gairebé qualsevol nivell.
Hi ha molts trams en què (imagineu) hi ha graons duplicats, que no saps triar on posar el peu !!
Si tingués la bírria d'equipament d'algunes del nostre pais, seria dificilíssima, sens dubte.
Retorn molt llarg (2 hores i mitja amb pendents molt pronunciats) però val la pena.
La tornaria a fer, sens dubte.
(Hi ha variant per sota).
Alguns extraplomats, un de molt pronunciat i tècnic als 2 terços del recorregut.
Es pot triar en diversos llocs la variant més fàcil o més difícil.
El principal al.licient, la proximitat a Barcelona.
La recordo amb massa gentada, semblaven Les Rambles.
Si es pot triar, màxim 4-5 persones.
MOLÈSON (a la Gruyère (Suïssa))
amb un bon amic, l'Oriol. Molt tècnica i molt aèria, però súper ben equipada.
Aproximació : tren funicular (6 euros) i caminar 30 minuts.
Aixó ja fa de filtre, i no hi trobes ningú.
Està tan ben equipada que es converteix en assequible per a gairebé qualsevol nivell.
Hi ha molts trams en què (imagineu) hi ha graons duplicats, que no saps triar on posar el peu !!
Si tingués la bírria d'equipament d'algunes del nostre pais, seria dificilíssima, sens dubte.
Retorn molt llarg (2 hores i mitja amb pendents molt pronunciats) però val la pena.
La tornaria a fer, sens dubte.
Estem parlant d'una ferrata realment fantàstica.
LA ROCHE VEYRAND (a la Chartreuse (França))
amb un altre bon amic, el Ferran. Molt difícil i llarga, i molt aèria, però super-ben equipada.
Està tan ben equipada que es converteix en més fàcil del què en realitat és (que no ho és gens).
Molt aèria. Molt vertical. Molt tècnica.
En definitiva, molt difícil, però seguríssima.
LA ROCHE VEYRAND (a la Chartreuse (França))
amb un altre bon amic, el Ferran. Molt difícil i llarga, i molt aèria, però super-ben equipada.
Està tan ben equipada que es converteix en més fàcil del què en realitat és (que no ho és gens).
Molt aèria. Molt vertical. Molt tècnica.
En definitiva, molt difícil, però seguríssima.
La tornaria a fer, sens dubte.
LA MORERA DEL MONTSANT (Parc Natural del Montsant)
amb l'Oriol. Per passar una bona estona, amb pocs punts complicats.
Dos ponts nepalís (de 3 cables) enllaçats, però molt curtets. Senzillets.
No es tracta però d'una ferrata fàcil per poder portar persones novells (nivell mitjanet).
Aproximació massa llarga per a l'emoció que ens depara la via.
Nomès la repetiria si em trobés al lloc, i em sobrés un matí tonto.
L'AGULLA DE L'AIGUALCOLL (a L'Hospitalet de l'Infant)
amb 4 amics. Realment difícil, per la verticalitat, i per la separació entre graons, que la fa molt complicada per a persones baixetes.
Entre el primer tram i el segon, és imprescindible fer un descens rapel.lant d'uns 15 metres.
El segon tram, encara més exigent que el primer, que no és poca cosa.
Vistes precioses del mar, i (ooh) de la central nuclear de Vandellós.
La tornarem a fer algún dia, segur.
RACONS DEL QUER (Canillo (Andorra))
amb l'amic Jan. Es tracta del mur del roc del Quer, a Canillo, molt atractiva i dificileta, vàrem passar una bona estona, amb dos punts una mica complicats.
No es tracta d'una ferrata massa difícil, però.
Aproximació zero, doncs es comença a peu de carretera general (CG-2). Retorn curtet (uns 25 minuts).
La farem pròximament amb la gent del Pedra, i si podem, l'empalmarem amb una altra ferrata, un xic més difícil, la Canal del Grau.
LA CHIRONNE (Col du Rousset). VERCORS (França)
amb 3 amics, Oriol, Jep i Julià.
Es tracta sens dubte, d'una bona ferrata, d'unes 3 hores i escaig, comptant la baixada.
Curiós, que la baixada coincideix en un troç amb una Via romana, amb el paviment de llambordins.
Tret d'aquesta curiositat, la via ferrata, és molt penjada i aèria, sense més dificultat que la propia verticalitat.
No apta per a persones amb gens de vertígen.
Aproximació curteta, uns 10 minutets.
Aproximació curteta, uns 10 minutets.
EL ROC D'ESQUERS (zona de Les Escaldes (Andorra))
amb 18 amics. Molt xula, realment.
Bastant vertical, mitja-difícil. Molt ben equipada.
Aproximació d'uns 15 minutets.
2 petits extraplomats i un pont tibetà, al final, d'uns 10 mts.
Val la pena repetir-la.
amb 18 amics. Molt xula, realment.
Bastant vertical, mitja-difícil. Molt ben equipada.
Aproximació d'uns 15 minutets.
2 petits extraplomats i un pont tibetà, al final, d'uns 10 mts.
Val la pena repetir-la.
